Seu és el miratge de la nit,
dels dits que foren capturats,
dels sentiments atrapats.
Escapçada la frevolesa
retè ímpetu.
Refugi d’existència,
acompanya’m a resseguir el temps,
a palpar cada vaivé d’ulls diminuts,
cada sentiment que m’escorta l’ànima;
i conta’m qui no sentirà ànsia a que l’escoltis,
qui no et desitjarà promeses tant com jo,
qui no derramarà tanta tendresa...
Si ho ets tot,
i només et tinc a tu,
regressa oratge d’amor.
i conta’m qui no sentirà ànsia a que l’escoltis,
qui no et desitjarà promeses tant com jo,
qui no derramarà tanta tendresa...
Si ho ets tot,
i només et tinc a tu,
regressa oratge d’amor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario