No saps com m'agrada sentir-te. A prop i
respirant. Et diria que m'abracessis. Fort. Pretenc que no marxis mai i a vegades se m’escapa
de les mans. Perdona’m. Sé que no t’agrada aquesta paraula. Et vindria a buscar
només per dir-te que vull que tot segueixi com fins ara. Que no canviï res si
no és a millor. Que demà serà molt gran si tot segueix com fins ara. Tinc por. Potser
no és tant dolent: mentre tingui por a que s’acabi és que encara no s’haurà
acabat. Vull dir-te que no m’agraden els finals. Lluny millor. També em fan
por. Faria massa fred sense tu. Ets l’algú que sabia que havia d’aparèixer
algun dia i que em vaig repetir tants cops que no podria deixar escapar mai. Et
sento des de lluny esborrant-me les paraules que em fan mal i repetint-me que
ets al meu costat. I a vegades em pregunto per què les meves paraules no deixen
que m’entenguis. I per què i per què...
i no em sé respondre. Només sé que tantes paraules no serien res si parlés
sola. Fas de l’impossible quelcom tant probable com que demà segueixi al teu
costat. Et segrestaria la vida sencera. Per no deixar mai de somriure. I tu amb
mi. Vull despertar-me amb les meves mans entre les teves tal i com vam
adormir-nos l’altre dia. Que quan obri els ulls ja m’estiguis observant des de
tant a prop que es confongui la nostra respiració. I somriguem. I fer-te un
altre petó. Que només farà que en tinguis ganes d’un altre. I un altre. Obeint aquest
desig que només em fa teva. Observant-te, m’intento tranquil·litzar i no
desconfiar de la realitat. No dubtar que ets de veritat. I després d’això, acabo
pensant que tot m’és igual si segueixes al meu costat.
The world needs dreamers and the world needs doers. But above all, the world needs dreamers who do.
miércoles, 23 de enero de 2013
viernes, 11 de enero de 2013
Adéu 2012
Acabava el 2011 monòton i sense sorpreses. Potser creixiem i ho feiem en silenci. La vida sempre espera el millor moment per portar-nos qualsevol instant feliç. Esperava, esperava. Em recordo dient que el 2009 havia estat un dels millors anys de la meva vida i després dir-ho del 2010. I ara dóno gràcies perquè la vida deixa que ho pugui dir del 2012. Que és un 12 que encara ha guanyat amb força els anteriors.
Estimat 2012, ensenya'ns cadascun dels teus dies, que comencem. Sento que m'has fet créixer de cop. No puc dir-te que només has escrit pàgines que dibuixen somriures. Però precisament per això hem crescut. Per ensenyar-nos a superar, a superar-nos. M'has fet assaltar dubtes però d'això n'he aconseguit tenir una de les millors coses que tinc a la vida. Mai m'havia agradat tancar llibres ni històries. No sé si era por a tancar-les o a obrir-ne de noves. Però ara he descobert que hi ha llibres que cal tancar si és per llegir-ne millors. I són millors. Molt millors. Et perdono que m'hagis fet esperar tant perquè m'has fet feliç. Deixes que m'emporti el millor al 2013 i deixes que al créixer ens n'adonem de moltes coses. Que estimem diferent amb 20 anys però que no menys ni pitjor. Diferent simplement. Estimem madur i no per això amb menys somnis. I tant si somiem. Somiem perquè desitgem. Desitgem perquè estimem. I així és tanca un cercle que encara ni saber on comença ni si es tanca només vols que segueixi, que segueixi. Que no es tanqui mai.
Ens has deixat a tots amb les ganes de seguir com fins ara. Espero que hagis donat totes les forces al 2013 perquè no canviï res del que ens ha portat fins ara. Que no s'escapi cap somriure i que els multipliqui. Que no deixi de fer-ho. Que deixi els records a les nostres mans i que els millori. Que encara que sigui difícil fer-ho, que ho intenti. I diga-li que m'ajudi. A no fer malbé res del que tinc perquè segueixi tot en la mateixa direcció. Diga-li també que mai havia sigut tant feliç com ara, potser així et farà més cas.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)