Si us plau, digue'm que marxes per sempre. Que te'n vas, que no tornaràs.
Avui s'apaguen totes les estrelles que encara resistien a deixar de donar-nos llum les nits més fosques. Avui decideixo creure't efímer, fugaç. Potser per recordar-te millor o simplement per a poder-te recordar. Sabent que si no fos així, potser preferiria oblidar totes aquelles promeses que hauria d'haver imaginat que no compliries mai. Que potser hauria de començar per no recordar-te i acabar per esborrar-te. Deixar d'intentar entendre't i abandonar-te.
I sé que serà just quan t'entengui massa tard per tornar a començar. El dia que t'entenguis ja hauré marxat per sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario