Ja t'he dit més d'una vegada que trec de tu la meva força així que si vols que segueixi endavant ja saps el que has de fer: seguir avançant amb mi tu també. I és que si les meves passes segueixen les teves tot es fa vencible. Et demanaria que me n'expliquessis el secret però ja sé que no en guardes cap. Ets així d'especial i no necessites cap secret per fer que els demés també ens en sentim. I així, fent-nos especials pel simple fet de deixar-nos compartir amb tu la felicitat, tot es torna més fàcil.
Fa vuit anys que caminem al mateix pas la mateixa direcció. I no hi ha dia que hagi passat i no m'hagis demostrat que, per segon que passa, et superes en força i amor. Això és precisament el que et fa tan gran: el poder que tens per fer-te sentir a prop fins i tot sent lluny. Les ganes que tens de vèncer qualsevol rival i les ganes de seguir lluitant per tornar a demostrar a la vida que ets tu qui venceràs altra vegada. I és que mai he conegut algú amb tantes coses que admirar-li. No podràs mai imaginar-te com admiro qualsevol dels teus passos. No podràs mai imaginar-te com d'orgullosa em sento de tenir-te al costat dient-me ‘’I tant que podràs, Laia’’.
Saps només mirar-me que passa pel meu cap. Saps parlar-me sense dir res i entendre’m sense haver jo d’explicar-me. I així aconseguim ser el que som: inseparables i invencibles. Ganes d’estimar-nos tota la vida que em fan tenir ganes de que no desapareguis mai. Parlo del que portem anys construint i del que la complicitat ja ha fet indestructible, del que portarem dins sempre. Parlo del que la vida t’ensenya a no oblidar mai. Parlo de tu.
Fent-te essencial, doncs, m’has ensenyat que el que és des de sempre acabarà sent per sempre. Que mentre existeixi algú que t’arranqui els impossibles, t’ompli de ganes i t’evidenciï cada dia que no estàs sol, la vida et somriu. Així que pots estar segura que la vida sempre et somriurà: mai estaràs sola, sempre t’ompliré de ganes i si hi ha alguna cosa impossible juntes l’aconseguirem. Segueix caminant i sempre endavant, segueix agafant-nos de la mà, segueix guanyant-te tot el que tens com fins ara i seguiràs sent la raó per viure de molts.
He decidit que al teu costat s’ha acabat el significat de qualsevol dels meus laments. Això passarà mentre hi siguis tu demostrant-me que podem amb la vida altra vegada. Mentre hi siguis demostrant-me que lluitant has perdut ja el compte dels polsos que li has guanyat a la vida.
Així seguim, com sempre. Amb el que hem aconseguit d’estimar-nos sempre, de no abandonar-nos mai. De quedar-te amb mi havent-te fallat. I és que no pots imaginar-te quant m’inquieta fallar-te precisament a tu. Després de tot i abans de molt més només sé dir-te que em sobren les ganes de no fallar-te mai més sabent haver-ho fet, d’estimar-te sempre i de portar-te al costat la vida sencera.
I ara, oblida-ho tot si vols. Però mai deixis de tenir present que sempre seré al teu costat per tornar-te a dir que t'estimo i cada dia més que mai.
Gràcies per fer-me millor.

No hay comentarios:
Publicar un comentario