Ara m’ensordeix el silenci
trencat per les cordes d’aquesta guitarra,
una mica ja muda d’amor.
Ara reposa la meva vida sobre la teva,
no se’n vol escapar.
Manipulem rellotges i descansem en somriures.
Ja és difícil no pensar-te.
Vull dir-te que necessito no acabar,
dibuixar-te amb la mirada cada cop més endins
perquè no puguis escapar.
Veure la immensitat del món fer-se petita al teu costat
i preguntar-me com ho fas.
Somiar-te prou perquè siguis tan endins
que no vulguis marxar.
Ens fem invencibles sense adonar-nos-en,
disparem paraules fracassades abans d’entonar-se,
desitgem no esvair-nos mai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario