The world needs dreamers and the world needs doers. But above all, the world needs dreamers who do.

miércoles, 23 de enero de 2013


No saps com m'agrada sentir-te. A prop i respirant. Et diria que m'abracessis. Fort.  Pretenc que no marxis mai i a vegades se m’escapa de les mans. Perdona’m. Sé que no t’agrada aquesta paraula. Et vindria a buscar només per dir-te que vull que tot segueixi com fins ara. Que no canviï res si no és a millor. Que demà serà molt gran si tot segueix com fins ara. Tinc por. Potser no és tant dolent: mentre tingui por a que s’acabi és que encara no s’haurà acabat. Vull dir-te que no m’agraden els finals. Lluny millor. També em fan por. Faria massa fred sense tu. Ets l’algú que sabia que havia d’aparèixer algun dia i que em vaig repetir tants cops que no podria deixar escapar mai. Et sento des de lluny esborrant-me les paraules que em fan mal i repetint-me que ets al meu costat. I a vegades em pregunto per què les meves paraules no deixen que m’entenguis.  I per què i per què... i no em sé respondre. Només sé que tantes paraules no serien res si parlés sola. Fas de l’impossible quelcom tant probable com que demà segueixi al teu costat. Et segrestaria la vida sencera. Per no deixar mai de somriure. I tu amb mi. Vull despertar-me amb les meves mans entre les teves tal i com vam adormir-nos l’altre dia. Que quan obri els ulls ja m’estiguis observant des de tant a prop que es confongui la nostra respiració. I somriguem. I fer-te un altre petó. Que només farà que en tinguis ganes d’un altre. I un altre. Obeint aquest desig que només em fa teva. Observant-te, m’intento tranquil·litzar i no desconfiar de la realitat. No dubtar que ets de veritat. I després d’això, acabo pensant que tot m’és igual si segueixes al meu costat. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario