No saps com m'agrada sentir-te. A prop i
respirant. Et diria que m'abracessis. Fort. Pretenc que no marxis mai i a vegades se m’escapa
de les mans. Perdona’m. Sé que no t’agrada aquesta paraula. Et vindria a buscar
només per dir-te que vull que tot segueixi com fins ara. Que no canviï res si
no és a millor. Que demà serà molt gran si tot segueix com fins ara. Tinc por. Potser
no és tant dolent: mentre tingui por a que s’acabi és que encara no s’haurà
acabat. Vull dir-te que no m’agraden els finals. Lluny millor. També em fan
por. Faria massa fred sense tu. Ets l’algú que sabia que havia d’aparèixer
algun dia i que em vaig repetir tants cops que no podria deixar escapar mai. Et
sento des de lluny esborrant-me les paraules que em fan mal i repetint-me que
ets al meu costat. I a vegades em pregunto per què les meves paraules no deixen
que m’entenguis. I per què i per què...
i no em sé respondre. Només sé que tantes paraules no serien res si parlés
sola. Fas de l’impossible quelcom tant probable com que demà segueixi al teu
costat. Et segrestaria la vida sencera. Per no deixar mai de somriure. I tu amb
mi. Vull despertar-me amb les meves mans entre les teves tal i com vam
adormir-nos l’altre dia. Que quan obri els ulls ja m’estiguis observant des de
tant a prop que es confongui la nostra respiració. I somriguem. I fer-te un
altre petó. Que només farà que en tinguis ganes d’un altre. I un altre. Obeint aquest
desig que només em fa teva. Observant-te, m’intento tranquil·litzar i no
desconfiar de la realitat. No dubtar que ets de veritat. I després d’això, acabo
pensant que tot m’és igual si segueixes al meu costat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario