The world needs dreamers and the world needs doers. But above all, the world needs dreamers who do.

martes, 9 de marzo de 2010

Ventall de paraules

Vull parlar-te de la poesia que envolta la vida. De la poesia que portem dins. De la que ens segueix des que naixem fins que ens evaporem. De com l’olor m’avoca al record, de la relació d’una cançó amb els meus sentiments. De com la nostàlgia em porta a sentir, a lluitar. De com un racó et porta a imaginar sensacions a flor de pell. El poema que s’escriu amb el tacte dels dits i no amb la punta d’un bolígraf que només deixa segellades amb cercles de tinta paraules que mai més moriran. El que deixa escórrer l’ànima del que escriu sobre un paper que des d’aquell moment, tindrà ànima. I la tindrà sempre. Versos amb sentit de sensació, paraules que s’emporta el vent i altres que queden pel record... i el desig. Paraules que han viscut volent escapar per delinear-se sobre un plec blanc per ser fullejades per algun ull inquiet que busca el mateix que les paraules: no ser mai més oblidat.
Escriure ens evoca a la nostàlgia. I a la por. A la por de que aquelles paraules que hem escrit quedin mortes en algun calaix per sempre i no tornin a veure la llum que un dia van veure. Quantes vegades hauran mort les paraules tot i que hagin lluitat per sobreviure escrites sobre un pedaç de paper? Paraules a l’aire sense destí ni final. Volen al vent i cauen. Volen al vent i s’alcen. I paraules que són promeses, tresors. Que volen al vent i mai cauran.
L’autor s’aclareix al seu sentiment entre portes de paper; un espill que reflecteix la seva imatge i clava la seva inquietud per fer que les seves paraules siguin el retrat d’una ànima única.
Però a vegades el paper tan sols es el refugi dels somiadors i dels que segueixen somiant en saber somiar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario