Vici al teu encant, hores espurnejades d’amor.
Rebombori de sentiments que no volia acabar.
Recordo el temps aturar-se
regalant-nos la vida, glaçant els segons.
Vull dir-te que l’amor s’ha desfet del significat
sentint-te tan endins.
Ja és inevitable estimar-te.
El temps sembla escapar-se,
la incertesa de l’esdevenir ens espanta.
Ara que el destí t’ha fet marxar
i només resta custodiar el passat
digue’m només que algun dia tornaràs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario