Agafa’m la mà i amb el tacte, tinta’m la pell de records, omple els meus ulls d’històries i el cor de sentiments que mai no havia tastat. Deixa’t portar per la calma i mirem junts la pel·lícula de la nostra vida, cadascun dels dies que hem viscut junts fins al punt d’entendre’t sense parlar. Digue’m quin món és digne de tu i te’l portaré. Descobreix-me. Intenta explicar-me el per què de que les paraules deixin d’existir al teu costat, de que no existeixi mot igualable a tu. Para el temps. Captiva’l fins que res més que nosaltres sembli valer. Vine a buscar-me altra vegada. Torna a dir-me que no m’abandonaràs mai. Recorda que l’impossible és palpable quan hi ha dos ànimes que desitgen. Segueix aparcant la por i transportant-me a móns curats de temor. Deixa que t’agafi la mà encara més fort. Ho necessito. Llencem per la finestra el que ens fa mal, agafem-nos fort perquè això no pararà mai. Encaixem tots els bocins que s’hagin descol·locat dins el cor. Comptem anys junts, comptem l’eternitat. Acompanya’m, enamora’m encara més tot i que sembli impossible. Dóna’m la força que necessito per superar el que hem queda. Parla’m sense paraules, mira’m. Promet-me sospirs de calma. Allunya’m dels ofecs de foscor. Cicatritzem la soledat? Somia en mi. Deixa que em desplegui a gràcies davant teu encara sabent que fracassaré, que no hi ha agraïment que superi el que tinc davant. No paris de donar-me forces. Fem-nos feliços, ets l’únic que ho pot aconseguir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario