The world needs dreamers and the world needs doers. But above all, the world needs dreamers who do.

domingo, 4 de abril de 2010

L'enyor ja dorm

Acosta’t encara més i abraça’m. Necessito que treguis de mi el significat d’aquesta enyorança i que la converteixis en la dolçor que ens envolta els dies que tenen els nostre nom. Omple’m d’amor, deixa que desfogui aquesta nostàlgia que m’ha fet impotent a petons. Deixa’m dir-li al destí que nosaltres som els que hem vençut i els que vencerem en aquesta història, perdre no en sabem. Vull convertir-me en la calma que ofega els teus crits d’amor. Et necessito més que mai, ara et necessito al meu costat. Explicant-me que m’adores, que sóc dins el teu cor per sempre i des de fa temps. Que ens menjarem sempre la vida amb una mossegada i seguirem despertant-nos sabent que això no és ni un somni ni el simple deliri del més profund desig. No marxis mai, ens uneix el record, l’amor i la vida. Què faig si només tinc ganes de plorar? El teu record m’abandona en els sentiments que guarda aquell racó de l’habitació que només fa que prestar-me la teva olor, el desig de tenir-te. Jo no vull l’olor ni el record ni el desig de tenir-te quan no et tinc. És com començar a fumar un cigar i deixar-lo a mitges. I això no és el que vull, no vull caixes plenes de fotografies que em diuen que em torno boja davant teu i que la meva mirada espurneja cada cop que la teva reposa sobre meu. Torna’m als dissabtes, als dies de ressaca, als dies d’amor i de petons dolços davant el mar. A les nits d’estrelles a la platja, a les migdiades d’estiu mentre el soroll de les ones ens ensordeix d’amor, als petons tendres de cada matí. Porta’m enllà, on sigui. Comptem les estrelles sabent que no serà l'última nit que ho fem, segellem-nos per sempre. Lluitem, suportem la vida. Necessitem-nos, estimem-nos. Vull sentir durant anys que el meu cor compta a dinou per hora, a cent trenta-cinc per any. Veure com et seguiré necessitant com ara però amb l’enyor curat de por. Necessito dormir sobre el teu pit i pensar que demà tornaré a ser al teu costat, que seguiràs esperant-me sota qualsevol somni. Llavors tornaràs a dir-me que m’adores, que m’estimes i que ho sóc tot. Que el món és nostre, el temps ja s’ha parat i la pressa s’ha acabat per sempre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario