The world needs dreamers and the world needs doers. But above all, the world needs dreamers who do.

domingo, 9 de enero de 2011

En espera

Em va dir que la distància ens faria forts. A mi em fa impotent. Però Meredith ja ho va dir: ‘’My Dear, this things are life’’. I així es van perdent i guanyant combats. I qui diu combats diu promeses. I qui diu promeses diu paraules, diu silencis i diu mirades... És inesperat, potser impossible. Com oferir llàgrimes del cel que venen d’indrets on mai no ha plogut. Com saber que fa cada una de les persones que habiten aquesta gèlida ciutat en una mateixa hora. I això em fa tornar boja. I si ho ajuntes amb les paraules d’amor senzilles i tendres del nostre Serrat encara més. Però és bogeria sana. De la que no entén de raó però tampoc de metges. Entén tan sols d’amor. I només necessita cent trenta cinc minuts per curar-se. Per no morir al calaix dels segons oblidats. I ara que escolto els focs artificials de lluny penso en tu. I penso que deuen ser el somni més preuat dels que els estan mirant i que algun petó tímid es deu amagar entre les seves espurnes arrebossades amb les estrelles que adornen la nit fent-la màgica. Potser penso això perquè és el meu cor el que espera aquest gest tímid. L’espera però calla, i és que sempre he pensat que els silencis valen or, per no dir que són diamant que només s’ha de saber polir. I ara només sé que els adéus mai m’han agradat. Que mai m’han agradat els ‘’fins mai més’’. Que les llàgrimes cauen sense cap perquè. O potser si que n’hi ha de perquè. Però no el sé trobar, no el vull trobar. I que en el fons podem ser forts. Que l’amor no entén de lleis, només d’esperança.

Tant se val, jo t’estimo...

No hay comentarios:

Publicar un comentario