Descriure-us a vosaltres se'm fa més difícil del que em pensava. Em venen al cap tantes coses que no sé per on començar. Em deixaria caure sobre els sopars que desenllacen en complicitat, sobre les nits, els matins i les tardes compartides. Us diria que valeu or, que sou reflexa de valentia i que sou la força que em va seguir dia rere dia. Però sou tan grans que fins i tot heu fet que deixi enradera aquestes paraules i em quedi muda d'amor. Els records em deixen als dies que dibuixaven la nostra infantesa que tant lluny ens queda. La veritat és que no fan falta fotografies ni paraules per descriure la recepta per fer que l'amistat es desprengui del seu pur significat i doni com a resultat aquest hexàgon tan perfecte. No és necessari desplegar-me a gràcies sabent abans de començar que fracassaré. Potser no feia ni falta començar a escriure però ho he fet perquè em sentia en deute tot i sabent que la meva vida ja té nom i és el vostre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario